Malgrat que la immunoteràpia avança a bon pas, aquest tipus d’estratègia presenta un important risc, que és l’exacerbació del sistema immune (SI). Un projecte de Beatriz Morancho, biòloga del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), busca entendre millor el funcionament de dues molècules que podrien evitar aquest problema. Una recerca que li ha valgut la concessió d’una beca de recerca de la Fundació Fero, dotada amb 70.000 euros. Aquesta fundació té com a objectiu cobrir les mancances existents per al desenvolupament de la recerca oncològica i ajudar a pal·liar les repercussions socials d’aquesta malaltia tan greu.
El projecte d’aquesta experta consisteix a estudiar una molècula en càncer de mama i una altra en càncer colorrectal. Més concretament, dos anticossos bioespecífics, com va assenyalar Josep Baselga, director mèdic de l’hospital Memorial Sloan-Kettering de Nova York, president del Comitè Científic de VHIO i president de la fundació Fero, “que s’unirien de forma molt específica a proteïnes que s’expressen de forma molt important en les cèl·lules tumorals”. Aquestes proteïnes són CEA en el cas del càncer de còlon i p95HER2 en càncer de mama, que juguen un paper molt rellevant en els processos tumorals.
Morancho va posar l’èmfasi en l’elevat grau de sofisticació que presenta l’estratègia que investiga, ja que empra un doble mecanisme. “Són dos anticossos que, d’una banda, s’uneixen de forma específica a les cèl·lules tumorals, i no a les normals, i, d’una altra, també s’uneixen als limfòcits T, als quals atreu per lluitar contra els tumors”. En dirigir de forma selectiva i específica als limfòcits T citotòxics contra les cèl·lules tumorals, és molt probable que s’evitin exacerbaciones del sistema immune que poden causar reaccions al·lèrgiques o dany en els òrgans.
Per la seva banda, Josep Tabernero, director del VHIO, va explicar que els dos anticossos ja s’estan estudiant en altres recerques, i que el projecte becat pretén “establir el seu mecanisme d’acció i identificar biomarcadors per identificar als pacients que més se’n poguessin beneficiar”. El projecte contempla analitzar l’eficàcia dels anticossos contra el CEA i p95HER2 en xenoempelts humanitzats derivats de pacients.
Així mateix, Baselga va indicar que, un altre dels riscos de la immunoteràpia, és que les cèl·lules tumorals canviïn davant determinats fàrmacs, de manera que ja no siguin una diana per a aquests. Un obstacle que aquestes teràpies també podrien sortejar. “En el cas que les cèl·lules tumorals de còlon perdessin l’antigen CEA, seria en poca quantitat, i p95HER2 és un oncogén sempre present en la metàstasi”, va assenyalar aquest expert.
