En un estudi que publica la revista Nature, els investigadors del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona Toni Gabaldón i Alexandros Pitis aporten nova llum al debat existent sobre un dels moments crucials en l’evolució de la vida: la incorporació dels mitocondris a les cèl·lules. Fins ara, diverses teories explicaven l’arribada dels mitocondris a la cèl·lula. Malgrat tenir consens sobre el “com” (el primer mitocondri era un bacteri que va entrar dins d’un altre bacteri i s’hi va quedar passant a formar part de la cèl·lula), encara no quedava clar el “quan”. Alguns científics defensaven la incorporació primerenca dels mitocondris i consideraven aquest pas el primer necessari per començar a avançar cap a les cèl·lules eucariotes tal i com les coneixem avui. En canvi, hi ha altres corrents que defensen una incorporació tardana en què una cèl·lula hoste més complexa podria afavorir l’entrada d’una altra cèl·lula al seu interior i facilitar-ne la seva integració mantenint-la en el futur.
Toni Gabaldón, investigador principal de l’estudi, explica que han buscat “proteïnes comunes entre tots els organismes complexes i n’hem reconstruït la seva evolució. Vam trobar que les proteïnes relacionades amb la incorporació dels mitocondris havien arribat més tard que aquelles relacionades amb altres parts de la cèl·lula”. Els científics van aplicar diverses mesures per datar la incorporació de proteïnes al llinatge dels eucariotes. Van observar que les proteïnes havien arribat en diferents moments i que les relacionades amb el mitocondri ancestral corresponien a un moment llunyà en el temps. “El nostre treball demostra que la incorporació dels mitocondris va ser tardana i que la cèl·lula hoste ja comptava amb un cert grau de complexitat”, aclareix Alexandros Pitis. “L’estudi permet desgranar les passes del què es considera el salt evolutiu més gran després de l’origen de la vida. Conèixer com es va originar i va evolucionar la complexitat és important per comprendre millor els mecanismes que regeixen les cèl·lules i, per extensió, el funcionament de tots els éssers vius”, conclou Gabaldón.
