El 67 per cent dels metges joves té un contracte temporal de menys d’un any i només el 13 per cent dels que van acabar l'especialització fa un any disposa d’un contracte indefinit després del MIR. Amb l’objectiu de conèixer el nivell de precarietat laboral que afecta el col·lectiu, el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha realitzat un informe en el qual es recullen dades sobre inserció laboral, tipus i durada dels contractes, grau de pluriocupació, sobrecàrrega de treball, protecció legal i social i nivell d’ingressos. L’informe “La precarietat laboral del col·lectiu mèdic” analitza de manera exhaustiva les condicions laborals dels metges, tant del sector sanitari públic com del privat i se centra, sobretot, en els professionals més joves. El 41 per cent dels joves especialistes que treballen en acabar el MIR tenen uns ingressos inferiors als 2.000 euros i el 15 per cent, inferior als 1.500 euros. “Aquest fet no es pot permetre en un sistema que ha format metges d’excel·lència, durant deu anys”, va dir Jaume Padrós, president del COMB.
Pla de xoc
Un cop constat el panorama laboral precari, Elvira Bisbe, vicepresidenta del COMB, va anunciar la creació d’un pla de xoc per part d’aquesta entitat. “El pla destaca una sèrie de propostes adreçades a l'Administració, les patronals i els agents del sector salut en general que permetin revertir aquesta situació precària”. La primera petició que fa el COMB a l’Administració és que es redueixin estructures burocràtiques, que es simplifiqui el quadre de comandaments i que s’aposti per l’autonomia de gestió dels professionals. Una altra proposta és l’elaboració d’una guia amb criteris de contractació per tal de posar fi a les males pràctiques contractuals i d’oferir estabilitat. “Segurament l’ICS és el que té més deures perquè és on hi ha situacions contractuals més precàries. La no aprovació dels pressupostos limita la capacitat que té el departament de poder regularitzar tot això”, va dir Padrós.
En el pla de xoc també es recull la necessitat de disposar d’un conveni mèdic, per regular les condicions laborals i professionals del metge en un marc negociador propi, diferenciat de la resta de treballadors de la sanitat. Tanmateix, el col·lectiu mèdic va reclamar consens entre les forces polítiques per assegurar la sostenibilitat del sistema. El fet que no s’hagin aprovat els Pressupostos de la Generalitat, després del “no” de la CUP, ha representat una “molt mala notícia” segons Padrós. “Al Departament de Salut li correspondran uns 8.500 milions d’euros, un 14 per cent menys del que es va destinar a la partida sanitària l’any 2010, abans de les retallades”, va dir Padrós. I va recordar que “som de les comunitats autònomes que destinen menys diners per habitant/any en sanitat”.
