El Govern va aprovar, el passat dimarts 14 de juliol, la constitució d’un consorci per gestionar l’Hospital Clínic de Barcelona (HCB). El nou ens estarà format pel Servei Català de la Salut (Catsalut) i la Universitat de Barcelona (UB) i comptarà amb la incorporació, a l’òrgan de govern, de dos metges i un infermer del mateix hospital. L’Hospital Clínic ha estat sense figura jurídica des que, l’any 2007, l’Estat cedís les competències a la Generalitat. Es preveu que la constitució del Consell de Govern del consorci HCB es dugui a terme en un termini màxim de 3 mesos. A més, el Consell de Govern podrà constituir un òrgan de participació comunitària d’usuaris i pacients de l’HCB. D'altra banda, el Govern també autoritza, durant el període 2015-2025, la dotació de 118 milions d’euros com a pas previ a la signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona per fer front al 83,5 per cent del deute històric.
L’objecte del consorci de l’Hospital Clínic de Barcelona és la realització d’activitats sanitàries i sociosanitàries al servei dels ciutadans, així com docents, de recerca i d’innovació sanitària i, en concret, donar compliment de forma prioritària a l’activitat que se li encarregui en el marc del sistema de salut de cobertura pública per part del CatSalut. Els estatuts del nou consorci assenyalen que el centre té la consideració d'Hospital Universitari de la Universitat de Barcelona i que s'organitza en instituts i centres per al desenvolupament de les activitats assistencials, docents, de recerca i d'innovació.
Polèmica pel nou consorci
Tanmateix, els estatus d’aquest nou ens que gestionarà l’HCB no han estat exempts de polèmica. El passat mes de maig, algunes plataformes, com la formada per l'assemblea d'usuaris i treballadors Tancada Clínic, i partits polítics com la CUP, Ciutadans o Barcelona en Comú, van presentar al·legacions. Per la seva banda, la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, ha lamentat a través d’un comunicat que no ha estat possible presentar aquestes al·legacions des del nou govern de l’Ajuntament de Barcelona. De fet, segons diu el comunicat, la Federació de Municipis de Catalunya va sol·licitar una pròrroga perquè els governs entrants als ajuntaments poguessin presentar les seves al·legacions i aquesta va ser denegada.
L’assemblea d'usuaris i treballadors Tancada Clínic va organitzar, el mateix dia en què s’aprovaven els estatuts, una concentració a les portes de l’hospital ja que, segons aquesta plataforma, els estatuts dissenyen “un marc legal per privatitzar l'hospital”. L’article 3.2 del document aprovat mostra ambigüitat respecte la col·laboració d’empreses privades perquè, segons el redactat,deixa la porta oberta a la participació d'altres institucions, sense especificar la titularitat jurídica d'aquestes. És precisament aquest un dels punts que ha despertat més recels. Gemma Tarafa també ha alertat sobre els estatuts del nou organisme ja que, segons diu, donen cobertura legal a la privatització de serveis de la sanitat pública en contemplar la possibilitat d'establir aliances amb altres empreses. Tarafa ha manifestat que “hem de preservar el sistema sanitari públic, aturant la progressiva privatització i mercantilització dels serveis públics d’assistència sanitària a la ciutat”.
Per la seva banda, el director de l'Hospital Clínic,Josep Maria Piqué, ha negat que la creació del consorci suposi cap tipus de privatització i assegura que els usuaris i pacients no notaran la diferència perquè el consorci està format per dues entitats públiques i continuarà sent, segons diu, “un servei públic”.
