Investigadors de l’Hospital del Mar i de l’Esperança de Barcelona han demostrat que un entrenament muscular inspiratori i expiratori de tres setmanes de durada en pacients que acaben de patir un ictus és eficaç per reduir complicacions respiratòries futures. Cal tenir en compte que l’afectació dels músculs respiratoris és una complicació habitual després d’un ictus que, juntament amb l’alteració de la deglució, comporta un major risc de pneumònies per aspiració. Tanmateix, aquestes complicacions poden causar ingressos hospitalaris més llargs i un risc més elevat de mortalitat.
La rehabilitació després d’un ictus inclou sessions de teràpia física, ocupacional i tractament del llenguatge i dels trastorns de la deglució, amb l’objectiu de facilitar les activitats diàries dels pacients, la mobilitat i les habilitats de comunicació. “Però fins ara el procés de rehabilitació no incloïa cap entrenament respiratori específic”, explica Ester Marco, metgessa del servei de Rehabilitació de l’Hospital del Mar i de l’Esperança i investigadora del grup de recerca en Rehabilitació de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).
Estudi en 54 pacients
Per tal d’avaluar l’eficàcia, viabilitat i seguretat d’incorporar aquest entrenament respiratori al procés rehabilitador, els investigadors van analitzar el seu efecte en 54 pacients que havien patit un ictus recentment (menys de 2 setmanes abans) comparativament amb un grup control. Els pacients realitzaven un entrenament dual (inspiratori i expiratori) d’alta intensitat, dues vegades al dia, cinc dies a la setmana, durant tres setmanes.
Els resultats de l’estudi van mostrar que la teràpia respiratòria era una opció ben tolerada pels pacients, que millorava significativament la força muscular respiratòria i disminuïa la incidència d’infeccions respiratòries als 6 mesos de seguiment. Per tant, assenyala Marco, “incorporar com a opció terapèutica una rehabilitació orientada a millorar la debilitat muscular respiratòria associada a l’ictus millora l’eficàcia de la tos i redueix el risc d’aspiració, i per tant, també de les pneumònies per aspiració, així com el risc d’infeccions respiratòries”. A més, afegeix aquesta experta, la determinació de la força dels músculs respiratoris és una tècnica “simple, segura i econòmica que podria incorporar-se a les unitats de Rehabilitació Neurològica en un futur per ajudar a avaluar el risc d’aspiració en pacients amb ictus”.
L’ictus és una de les malalties neurològiques més comunes. A Catalunya, més de 13.000 persones cada any pateixen un ictus. Tot i que en els darrers anys s’està observant un lleu ascens en la incidència d’aquesta patologia per l’envelliment de la població, s’ha aconseguit un descens gradual de la mortalitat per ictus gràcies al desenvolupament de noves estratègies preventives i terapèutiques de rehabilitació.
