La Jornada La concertació del sistema sanitari a Catalunya, celebrada el dimarts 16 de febrer a Barcelona, va reobrir amb força el debat de la interacció publicoprivada en sanitat. En l’actual context sanitari on la necessitat de racionalitzar els recursos sanitaris es fa evident, la Fundació Víctor Grífols, organitzadora de la Jornada juntament amb el Cercle d’Economia de Barcelona, va presentar l’informe La interacció públic-privat en sanitat. Aquest informe pretén oferir un punt de partida per abordar la regeneració del sistema sanitari públic i aposta per fer-ho eliminant “tota mena de prejudicis” al voltant dels models de col·laboració publicoprivada.
Així ho va indicar Victòria Camps, presidenta de la Fundació Víctor Grífols i una de les autores de l’informe, qui va defensar aquest model de col·laboració tot i que també va expressar la necessitat de revisar-lo i fer-lo més transparent. “Tot i que el concert amb entitats privades per part dels centres públics és habitual, tots els models s’han anat introduint sense una regulació clara i segura”. A més de la transparència, Camps va situar l’eficiència i la redistribució com a objectius sine qua non per reformar el sistema. “Qualsevol reforma d’un servei públic ha d’estar guiada per dues paraules: eficiència i redistribució. Els experts assenyalen que ambdós objectius són compatibles. El fet és que no sempre ho són”, va dir Camps. A més, l’informe de la Fundació Grífols també recull l’anàlisi de Guillem López Casasnovas, catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Àngel Puyol, professor titular de Filosofia Moral de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Josep Fusté, director d’anàlisi econòmic de La Unió (Associació d’Entitats Sanitàries i Socials). Els tres experts, juntament amb Camps, analitzen la relació públicoprivada des de les dimensions econòmiques, ètiques i polítiques i fan un repàs de les formes que ha anat adquirint aquesta interacció en els últims anys i les conseqüències que se'n deriven per al sistema sanitari. En aquesta línia, Camps va defensar la transversalitat ja que, segons l’experta, “la protecció de la salut no és un assumpte només de la conselleria de Salut sinó de tota la resta de conselleries”.
Beneficis de la intervenció privada
Segons Camps, tot i que en l’ordenament legislatiu actual l’accés universal al sistema sanitari està formalment garantit, al mateix temps es veu limitat, entre altres factors, per l’allargament de les llistes d’espera. Per aquest motiu, Camps assenyala en l'informe que una possible solució rau en desviar els pacients que s’ho poden permetre a l’atenció privada, tot i que reconeix que no és la mesura més òptima. “La mesura més òptima consistiria en fer més eficient el servei públic, amb més personal”, va dir. En el cas de ser acceptada i legalitzada la desviació a la privada, Camps va assenyalar que “és imprescindible exercir un control rigorós per tal que el traspàs de pacients del sector públic al privat sigui correcte i no discrimini a ningú”. Per la seva banda, Guillem López Casasnovas va coincidir amb Camps en aquest punt i va assenyalar també que cal millorar les pràctiques de concertació. En aquest sentit, va reivindicar la necessitat d'adaptar la directiva europea 2014/24/UE sobre contractació de serveis sanitaris públics socials i sanitaris. Pel que fa al sistema mutual català, López va instar als presents a debatre sobre el tema sense recances. “El debat sobre què fem amb el nostre mutualisme encara no s’ha fet. Això forma part d’aquesta mena de por a parlar de les coses que tenim i que ens fa una societat poc adulta”, va dir l'expert.
D’altra banda, durant l’acte de presentació de l’informe, es va celebrar una taula rodona que va tractar sobre els mèrits i les mancances de la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), després de 25 anys de la seva aplicació. Segons Antoni Barbarà, metge i membre del col·lectiu “Dempeus per la Salut Pública”, la LOSC va servir, en el seu moment, “per posar una mica d’ordre però actualment es presenten aspectes intolerables com la reducció de drets dels ciutadans”.
Segons Barbarà, aquesta reducció de drets dels ciutadans ha permès casos de corrupció i, com a exemple, va esmentar el “cas Traiber”, sobre la utilització, per part d'alguns professionals de pròtesis defectuoses d'aquesta empresa. En aquest sentit, va reivindicar el dret a decidir de la ciutadania. “Escoltem els moviments socials, escoltem a la nostra ciutadania". Pel que fa al replantejament de la col·laboració publicoprivada, Barbarà va apostar per “pensar altre cop des del començament quines han de ser les aspiracions de metges i pacients”.
