Hemeroteca

La teràpia focal en càncer de pròstata permet conservar les funcions de la glàndula

La teràpia focal amb ultrasons d’alta intensitat (HIFU) en el tractament del càncer de pròstata permet la detecció del nòdul i tractar el tumor sense tractar la resta de la glàndula.

Leer mas Descargar
Añádenos en Google
j. a. r. Barcelona | viernes, 22 de julio de 2016 h |

La teràpia focal amb ultrasons d’alta intensitat (HIFU) en el tractament del càncer de pròstata és una eina poc invasiva que a més permet que aquesta glàndula conservi les seves funcions. Així ho explica Miguel Ángel López Costea, especialista en Urologia y Cirurgia Robòtica Urològica de l’Hospital Quirónsalud Barcelona, primer centre privat a Catalunya en fer servir aquesta tècnica l’any 2011.

Aquest expert assenyala que aquest és “un tractament ablatiu, focalitzat i robotitzat a través de la fusió d’imatges de ressonància magnètica i ecografia en el mateix moment de la cirurgia. Això permet la detecció del nòdul i tractar el tumor sense tractar la resta de la glàndula”. La intervenció es realitza a través del recte. I permet arribar a dianes terapèutiques molt petites (de fins a 3mm de diàmetre). A banda que el procediment es fa a través d’un orifici natural, López Costea destaca com a principals avantatges d’aquesta tècnica que “no hi ha pèrdua de sang, l’estada hospitalària és de 24 hores, l’eficàcia és elevada i els nivells de continència i de potència es mantenen pràcticament al cen per cent”. A més, en finalitzar la intervenció, es pot verificar el resultat mitjançant una injecció de contrast.

Pel que fa a l’eficàcia, diversos estudis mostren que, a partir dels 5 anys del tractament, entre un 61 i un 95 per cent dels pacients estan lliures de la malaltia.

D’altra banda, López Costea emfatitza que és clau seleccionar els pacients que més es poden beneficiar d’aquesta tècnica. “Els més adequats serien els pacients amb tumors prostàtics de risc baix o intermedi, que rebutgen la cirurgia com a opció terapèutica. També els pacients de certa edat, d’entre 72 i 76 anys, més o menys, que requereixen un tractament que no sigui gaire agressiu. I, finalment, els pacients que presenten comorbiditats que desaconsellen tractaments més agressius”. En canvi, els pacients no candidats són aquells “amb una pròstata molt gran o amb moltes lesions o lesions d’alt grau histològic”, afegeix López Costea.