L’aparició de la seqüenciació massiva del genoma (NGS) va suposar un canvi de paradigma en patologies com el càncer, ja que permet rastrejar els gens o les mutacions en els gens que són en part responsables del desenvolupament de tumors. Però, com va explicar Laura Valle, investigadora de l’Idibell (Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge), durant la Conferència Europea sobre Genètica Humana, “les tècniques actuals permeten seqüenciar fragments molt petits i després els agrupem. Els alineem contra un genoma de referència a partir de 150 parells de bases com a molt, que són fragments petits”. Ara, gràcies a la nova generació d’NGS aquestes lectures poden ser més llargues. “Són tècniques que ja s’estan començant a utilitzar, i, com les lectures són més llargues, les dades que s’obtenen són molt més informatius”, va dir Valle.
ADN escombraries
D’altra banda, encara que els experts estan molt centrats en l’estudi de l’exoma, “la tendència és analitzar cada vegada més la part no codificant del genoma”, va assenyalar Valle. És a dir, el mal anomenat “ADN escombraries”, denominat d’aquesta manera perquè es creia fins fa uns anys que amb prou feines tenia rellevància, encara que representa el 98 per cent del total del genoma. “Però ara se sap que moltes parts d’aquest genoma són molt importants com a reguladors d’expressió gènica o per la seva implicació en mecanismes epigenètics”, va assenyalar aquesta experta. Si hi ha una alteració en una regió reguladora “és com si hi hagués una mutació en el gen, i, per tant, pot ser igual de rellevant que aquesta”, en opinió de Valle. Fins i tot, si l’alteració afecta a una regió reguladora de diversos gens, “aquesta pot tenir més pes que una mutació en un únic gen”, va afegir. A part que fins ara no es donava tanta important a l’ADN no codificant, un problema afegit “és que és més complicat interpretrar la funcionalitat de les alteracions”, va dir Valle.
Epigenètica i metàstasi
Per la seva banda, Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’Idibell, va destacar la rellevància dels mecanismes epigenètics en la generació de metàstasi. En aquest sentit, un mecanisme clau és la metilació de l’ADN. “Les cèl·lules sanes tenen tendència a enganxar-se a altres cèl·lules. La metilació d’un gen en les cèl·lules tumorals causa que es desenganxin i passin al torrent sanguini”, va explicar Esteller.
Així mateix, com la metilació provoca que s’inactivin gens, també és clau per entendre com alguns tumors generen resistència als tractaments. “Els tumors s’adapten mitjançant la metilació perquè és més senzill inactivar o activar un gen que generar i mantenir una mutació”, va afegir.
