El president del COIB, Albert Tort, explica quina és la situació que viu el col·lectiu d'infermers i infermeres i fa un repàs dels últims esdeveniments que afecten aquests professionals.
Pregunta. El sistema sanitari del Regne Unit podria prescindir de més de 3.300 infermeres i infermers procedents de països de fora de la UE. Aquest fet pot esdevenir una oportunitat per als professionals d’infermeria espanyols que no tenen feina?
Resposta. Si parlem del professional d’infermeria individual que no té feina aquesta és una bona notícia. Però nosaltres no promocionarem l’exportació d’infermers a l’estranger. Primer de tot perquè el capital de coneixement el tenim aquí i segon perquè són professionals que s’han format aquí. La despesa en la seva formació s’ha realitzat al nostre país. Per tant, exportar infermers a l’estranger no és el camí. Els polítics són molt hàbils i tenen professionals d’infermeria molt ben preparats a cost zero. Aquesta és una mala notícia per a nosaltres perquè no ens acostem a la ràtio d’infermer per habitant a nivell europeu. A nivell europeu estem en 8,4 infermers per mil habitants i aquí estem en 5,2. Aquestes xifres demostren clarament que aquí d’infermers no en sobren, al contrari, ens en falten. Necessiten 25.000 infermers a Catalunya per arribar a les ràtios europees. Hi ha uns sistemes de salut a la Unió Europea que veuen molt clar quin és el potencial de tenir els infermers dins del sistema. El professional d’infermeria té un paper molt predominant a Anglaterra, Dinamarca, Finlàndia, Suïssa, etc. Saben quin és el paper de l’infermer i l’exploten al màxim. En canvi, aquí no.
P. S’ha signat un acord entre el Departament de Salut i el COIB mitjançant el qual el col·lectiu d’infermeria podrà usar i autoritzar medicaments. Però sembla que aquest acord no ha estat ben rebut pel COMB.
R. La prescripció infermera no l’entenem com una competència nova sinó com una competència innata dins la professió. El que s’ha de fer és regular-la per tal que, qui l’aplica, ho pugui fer amb les màximes garanties jurídiques i legals. A Catalunya hi ha la voluntat política de regular el marc normatiu. Pel que fa a la prescripció col·laborativa, aquella que està subjecte a prescripció mèdica, ens haurem d’asseure les organitzacions col·legials per poder-la aplicar en base a criteris científics i d’eficiència. Hem d’arribar a un consens. Hem de fugir de les polèmiques entre col·lectius i normalitzar el que ja s’està fent.
P. El COIB va alertar de l’efecte que els concursos de mobilitat voluntària de l’ICS poden tenir sobre l’atenció a les persones a l’atenció primària i els hospitals.
R. El COIB no posa en dubte el dret de la mobilitat dels professionals d’infermeria de passar de l’àmbit hospitalari a l’àmbit de la primària, perquè és un dret. El que creiem és que això s’hauria d’haver fet d’una altra manera. Perquè hi ha hagut professionals amb molta expertesa que estaven en hospitals de tercer nivell i que, de cop i volta, se’n van amb la seva motxilla cap a un altre àmbit, que és l’atenció primària. I, per tant, desproveïm de tota aquella expertesa a aquell hospital i arriba una altra persona que no ha tingut l’oportunitat de fer formació. S’hauria d’haver fet tot més planificat.
P. Creu que, actualment, la professió d’infermeria encara no està prou reconeguda socialment?
R. No, perquè el que es necessita és la visibilitat del professional no tant des d’un punt de vista mediàtic sinó centrada en allò que aporta al ciutadà. La visibilitat és la normalització de l’actuació de l'infermer en el seu dia a dia.
P. Com s’aconsegueix?
R. Des del COIB ho fem parlant a través de la veu dels infermers. Poques vegades surt el president, sinó que és el col·lectiu el que explica què és allò que fa. Una altra iniciativa que ajudaria molt a aquesta normalització seria que existís un catàleg de serveis en el Departament de Salut. És a dir, un contracte programa que fes que el CatSalut adoptés un catàleg de serveis infermers per oferir al ciutadà.
P. Cantàbria acaba d'implantar la categoria professional d'Infermeria del Treball. Quina és la situació respecte a les categories professionals a Catalunya?
R. A Catalunya només està reconeguda la categoria professional de llevadores de les 7 especialitats possibles. La resta de CC.AA. van avançant molt lentament en la creació de categories especialistes. El cronograma plantejat pel Ministeri preveu dilatar el procés de desplegament de totes les especialitats fins al 2024, 37 anys després de l’aprovació del Reial Decret d’especialitats, que va ser substituït el 2005 per l’actual. Pensem que és inacceptable. Cal voluntat política per capgirar aquesta situació i així ho hem expressat fins i tot en compareixença al Parlament de Catalunya.
