El reial decret (RD) estatal de prescripció infermera (PI), aprovat el passat 23 de desembre, continua aixecant polseguera. Amb l’entrada en vigor d’aquest decret el col·lectiu d’infermeria ha vist reduïdes les seves cobertures legals, ja que es prohibeixen moltes de les pràctiques habituals referents a la prescripció de medicaments. Els articles de l’RD que han provocat més controvèrsia són els que exigeixen una acreditació als infermers per prescriure medicaments. El Departament de Salut ja ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem exigint la suspensió d’aquests articles.
Per la seva banda, el conseller de Salut, Antoni Comín, ha anunciat en la Comissió de Salut del Parlament, el 31 de març, un preacord amb el Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC) per defensar el projecte de decret de PI. Un decret propi que reguli la prescripció de medicaments i doni cobertura legal a aquest col·lectiu que, ara per ara, no la té.
Comín ha demanat consens als grups parlamentaris per tirar endavant aquest projecte de decret de PI i ha assegurat que la nova normativa, a més de donar seguretat jurídica a l’activitat dels infermers i infermeres de Catalunya, respectarà el marc legal vigent. “Si anéssim en contra de l’RD 954/2015 segurament faríem una norma més justa, però les seves possibilitats de sobreviure serien molt baixes”, ha dit.
Els principis del preacord
El preacord contempla tres principis fonamentals que defensen, d’una banda, la no obligatorietat d’una acreditació per a la indicació autònoma de medicaments i productes sanitaris no subjectes a prescripció mèdica.
D’altra banda, i pel que fa als medicaments que són subjectes a prescripció, el preacord contempla que les infermeres segueixin uns protocols i unes guies de pràctica clínica i assistencial que ja existeixen a Catalunya. Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), ha defensat aquests protocols si estan adaptats i consensuats. “En aquests protocols, que han d’estar prèviament adaptats a cada àmbit assistencial, han de quedar clar els rols de cada membre de l’equip assistencial”. Padrós també ha remarcat que intenta allunyar-se del discurs corporativista. “Busco criteris de seguretat clínica. És veritat que hi ha un àmbit competencial, en el que ha de quedar clar que és el metge qui diagnostica dins l’equip”, ha dit. Amb tot, Padrós ha defensat el rol d’infermeria en els equips assistencials. “L'objectiu principal que ha de buscar aquest preacord és dotar de seguretat jurídica al col·lectiu infermer. Des del 2009, any de l'aprovació de la llei del medicament, estan en una situació d'indefinició que necessita ser regulada". Padrós s'ha mostrat a favor del diàleg i el consens entre ambdós col·lectius.
El tercer principi que contempla el preacord és la creació d’una Comissió de Pràctica Assistencial que vetllarà per identificar els àmbits en què és necessari disposar d’aquests protocols i garantir que es compleixen les pautes d’harmonització en l’ús i l’elaboració dels mateixos. Aquest òrgan estarà format per Salut, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.
Per la seva banda, Núria Cuixart, degana del Consell de Col·legis d'Infermers i Infermeres de Catalunya, s’ha mostrat satisfeta davant el consens existent entre el departament de Salut i el col·lectiu d’infermeria. “El repte és fer un decret català que sigui difícil d’impugnar per l’Estat”.
