“Actualment la sanitat s’ha convertit en una arma llancívola”

"La clau de l’èxit del model sanitari català mixt va ser l'ampli consens. Avui el model està més qüestionat que mai"

"La reforma de la primària necessita més que bones voluntats. Necessita de més dotació pressupostària"

Vinculat a hospitals, centres de salut i centres socials de la Xarxa Pública de Catalunya des de 1987, l’advocat expert en l’àmbit sanitari, Francesc José María, ha estat director gerent de l’Institut Català de la salut (ICS) entre l’any 2006 i el 2008.

En aquell moment es va aprovar l’anomenada llei de l’ICS, una llei que, segons José va transformar l’entitat. “Va passar de ser una entitat gestora de la seguretat social a una empresa pública. Era una llei ambiciosa, que havia de contemplar molts canvis. El més important és que aquesta llei va comptar amb el consens unànim del Parlament de Catalunya”

Malgrat tot, Francesc José Maria reconeix que la possibilitat d’un canvi radical s’ha vist truncada per la crisi. “Podem parlar d’una oportunitat històrica perduda. Després de l’aprovació de la llei el juny de l’any 2007 hi havia una expectativa de canvi que no s’ha complert a causa del període de crisi”.

Segons Maria, el consens ha estat la clau d’èxit del model sanitari mixt català, un model que, segons l’advocat, actualment està més qüestionat que mai. “La clau de l’èxit es deu a que, en el seu moment, va tenir un consens polític i social molt ampli. La sanitat estava fora de la política amb ‘p’ petita. Era un tema prou important per a les forces polítiques com per deixar-la al marge de la batalla del dia a dia parlamentària. Això s’ha perdut. Actualment la sanitat s’ha convertit en una arma llancívola”.

Segons l’expert, la col·laboració dels eixos públic-privat havia de ser un dels eixos de funcionament, però s’ha perdut. “Perquè uns pensen que només pot ser públic allò que està proveït des d’estructures administratives. Avui en dia, sectors molt importants de l’esquerra en el nostre país tenen molt arrelat aquest pensament, que jo no comparteixo. I els altres perquè veien que era un perill amb el que consideraven que una estructura d’estat massa ben consolidada, i per tant, havien d’interceptar-la”.

Per aquest motiu, l’advocat considera que “uns i altres han coincidit en bombardejar el sistema sanitari”.

Francesc José María creu que actualment estem vivint una “febre desprivatitzadora”. En l’àmbit sociosanitari són 102 centres sociosanitaris concertats i n’hi ha més de 30 que són d’iniciativa mercantil. “En el terreny de la salut mental el percentatge s’incrementa molt més. Això ho pot assumir la sanitat pública?”

Per aquest motiu, l’advocat aposta per tornar a discutir el model sanitari. “Segurament, després de 25 anys s’han de canviar moltes coses perquè la societat catalana del 2017 no té res a veure amb la societat catalana del 1990, però estaria bé que això es fes obertament, en seu parlamentària i amb el sector, les forces sindicals i etc., com es va fer el seu dia amb la Losce, amb la que hem funcionat més d’un quart de segle”, ha dit.

Ferm defensor de l’autonomia de gestió, Francesc José Maria considera que la reforma de l’atenció primària anunciada pel conseller de Salut, Antoni Comín, que promou aquesta autonomia, no només pot dependre de “bones voluntats” sinó d’una sèrie de canvis legislatius. “La legislació vigent impossibilita bastant que es pugui avançar en el terreny de l’autonomia de gestió. D’una banda, el personal dels centres de l’ICS és personal estatutari i, d’altra banda, la legislació de funció pública prohibeix que els funcionaris puguin obtenir rendiments dels estalvis que puguin generar amb la seva gestió. Clar, això acaba sent no massa incentivador”, ha dit l’advocat.

Pel que fa al camp de la bioètica, María reconeix que és una disciplina que va en augment ja que cada cop s’han d’afrontar més dilemes entorn la mort. Amb tot, reconeix que s’ha fet molta demagògia amb la protecció i els bancs de dades sanitàries. “El big data ha sigut víctima d’una incomprensió i un debat inútil, polític, parlamentari”. Per aquest motiu, reconeix que el consell del Comitè de Bioètica de Catalunya, del qual ell forma part, es vas pronunciar a favor del programa Visc+, un programa que recollia i anonimitzava dades sanitàries i que actualment està paralitzat.