La igualadina Alba Vergés és la presidenta de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya des del gener del 2016. Adscrita al partit política Esquerra Republicana de Catalunya, Vergés ha assumit aquest repte durant una legislatura moguda no només des del punt de vista sanitari, sinò també a nivell de país, amb el referèndum per la independència a l’horitzó.
Pregunta. Quin balanç fa d’aquest any i mig com a presidenta de la Comissió de Salut al Parlament de Catalunya?
Resposta. Molt bo, hi ha molta feina, això és evident, ja que és de les comissions on més iniciatives es presenten per part dels diferents grups polítics. Hem tingut també moltes propostes d’entitats que demanen comparèixer perquè la seva problemàtica s’escolti de forma pública. I el conseller ha participat en moltes sessions informatives per als diputats.
M’agradaria destacar que durant aquest temps s’han aprovat dues lleis que són molt importants. Una llei que blinda l’assistència sanitària pública a tots els ciutadans. Amb el reial decret estatal, aquesta assistència havia quedat reduïda. Des de Catalunya s’havien aplicat algunes solucions mitjançant instruccions, però el problema era prou important i calia fer una llei.
I també s’ha dut a terme una iniciativa legislativa que potser no té tanta importància, però de la qual jo he format part com a ponent redactora. És la Llei de les associacions de persones consumidores de cànnabis, que suposa un canvi de paradigma en les polítiques de l’àmbit de les drogues, i que es va portar des de la Comissió de Salut sense perdre la perspectiva de la salut pública. És un pas molt important.
P. Creu que és un problema el fet que dins del grup de Junts pel Sí hi hagi dues formacions tan diferents com el Partit Demòcrata de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya.
R. Crec que no, que no és un problema ni a la Comissió de Salut, ni al Parlament, ni a nivell de país. El sistema de salut que tinguem en el futur, i totes les reformes que calguin, han de venir d’aquí, de grans pactes i consensos de país. Malament aniríem si amb cada canvi de govern, per exemple, es canvia també el sistema sanitari. Si haguéssim fet això, no tindríem el sistema sanitari que tenim ara. La diversitat dins un grup o formació parlamentària pot ser la millor manera per enfortir les decisions que es prenen.
P. En principi, l’1 d’octubre se celebrarà el Referèndum per la Independència. Com s’estructuraria una possible futura república catalana?
R. Cadascú podrà fer les seves propostes en aquest sentit. Sí que penso que, pel que fa a Salut, hi ha un consens molt ampli i establert a nivell polític i social per mantenir el sistema sanitari universal i de qualitat, que pugui garantir l’equitat a l’accès a tot arreu. I caldrà que fem canvis, esclar, no per ideologia, sinò perquè la societat canvia. La població catalana és molt diferent a la de fa vint anys, la ciutadania està més informada i vol participar més en les decisions de salut.
P. Quins són els principals reptes que afronta el sistema sanitari català?
R. Penso que un repte molt important és l’envelliment degut a l’augment de l’esperança de vida. També cal dir que hi ha patologies que no s’han abordat com tocava, com les pròpies de la salut mental. I no es tracta únicament de posar-hi més diners, sinò que caldrà treballar per detectar problemes de salut mental en una etapa molt inicial, al sistema educatiu, per exemple. És important destacar que per millorar en salut cal implicar tots els departaments, no es tracta només d’una feina del Departament de Salut. Cal posar més recursos als departaments d’Educació i de Benestar. En aquest sentit, el Pinsap, que és el Pla interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública, integra la cura de la salut mental. Així hi ha menys risc que l’atenció a un problema de salut com aquest quedi compartimentat.
P. És difícil avaluar resultats en polítiques interdepartamentals?
R. És més difícil que quan només es tracta d’avaluar el que fa un departament, com és el cas de Salut. El Departament de Salut té la Central de Resultats, i disposa de moltes dades, de forma transparent i oberta. Hem de treballar per tenir indicadors compartits. Per exemple, podríem fer servir estructures com l’AQuAS per avaluar el que es fa a nivell social. Salut és un departament molt avançat en l’avaluació de resultats, i pot impulsar altres departaments.
P. Una queixa que no sembla tenir solució és la de les iniquitats en el territori.
R. Això no només depèn del pressupost, sinó també de les decisions que es prenen a cada centre. Per això és important avaluar resultats, per poder veure quines variabilitats existeixen, perquè un centre té resultats dolents en un aspecte en concret. Sempre dic que jo, com a diputada, no sóc qui ha de dir on ha d’anar una ambulància. Jo he d’exigir al Departament de Salut que prengui mesures per analitzar la variabilitat per ser el màxim d’equitatius.
P. Creu que el procés per la independència pot minvar les possibilitats de Barcelona d’acollir l’Agència Europea del Medicament?
R. No, i és el que estem veient. Seria il·lògic per part de la Unió Europea entorpir. Si finalment aconseguim formar una república catalana, els hi serà molt més beneficiós que l’Agència Europea del Medicament estigui a Barcelona, per connexions naturals, per proximitat. El gran avantatge per a l’EMA és que Barcelona és un pol biomèdic, amb molta indústria. Seria una gran notícia per al país que l’EMA tingués la seva seu a Barcelona.
P. Vostè ha dit en alguna ocasió que en una hipotètica república catalana es podria apujar el percentatge del PIB que es destina a la sanitat.
R. En un futur país tindrem més capacitat per potenciar el sistema sanitari, per enfortir allò que ja és fort i fer créixer el país.
Actualment, el pressupost que es dedica a la sanitat és aproximadament el 40 per cent del total de la depesa de la Generalitat. Això mostra que és una prioritat total. Però fa falta més marge, tant a nivell d’ingressos com de marge d’actuació. Cal tenir en compte que el 80 per cent dels determinants de salut estan fora del sistema sanitari. Com deia abans, serà necessari crear estructures més integrades i integrals. Faran més falta polítiques socials, educatives, i no només sanitàries.
LES FRASES
Seria una gran notícia per a Catalunya que l’EMA tingués la seva seu a Barcelona”
En un futur país tindrem més capacitat per potenciar el sistema sanitari, per enfortir allò que és fort”
