L’Hospital Universitari Vall d’Hebron utilitza cirurgia robòtica per tractar pacients amb síndrome de l’apnea obstructiva del son (SAOS).
La hipofaringe i la base de la llengua són dos components anatòmics d’obstrucció importants en aquesta patologia. La utilització del Sistema Da Vinci per a la resecció de part d’aquestes estructures, de difícil accés per via convencional, permet un abordatge mínimament invasiu, sense traqueotomia.
“Aquesta cirurgia robòtica té una sèrie d’avantatges respecte a la pràctica clínica convencional”, explica a GACETA MÈDICA Joan Lorente, cap del Servei d’Otorinolaringologia. “Per començar et dóna una visió tridimensional, això et permet veure tota l’estructura anatòmica i el maneig a distància dels braços robòtics dins de la hipofaringe evita el tremolor manual que tenim totes les persones a la mà”, afegeix.
“Un altre benefici és que es tracta d’una intervenció més curta en no haver de fer una cirurgia oberta” reduint el temps d’intervenció a uns 90 minuts i l’estada mitjana hospitalària mitjana, així com les seqüeles estètiques i funcionals que pot patir el pacient. Comparat amb els altres tipus d’abordatge, la cirurgia robòtica aconsegueix una major resecció de teixit, redueix el nombre d’apnees, garanteix menys somnolència diürna i una millor oxigenació nocturna. En la intervenció, els cirurgians tenen una visió de l’àrea millor i més estable i un control més precís dels instruments, amb més llibertat de moviments.
Fins ara han estat set els pacients tractats amb aquesta tècnica a la Vall d’Hebron. Les persones que es poden beneficiar d’aquesta tècnica són aquells que pateixen apnea obstructiva del son en els quals no funciona el tractament convencional amb la pressió positiva continuada sobre la via aèria (CPAP), i que tinguin teixit limfoide, mucós o muscular obstruint la via aèria superior.
Per dominar aquesta tècnica els especialistes del centre català han fet cursos teòrics i pràctics de cirurgia robòtica a Espanya i França.
Falta d’adherènciaL’apnea obstructiva del son és un problema de salut cada vegada més freqüent en el món desenvolupat.
Consisteix en la interrupció recurrent completa (apnea) o parcial (hipoapnea) del flux aeri durant la nit. Té una prevalença d’entre el 4 i el 6 per cent en els homes i d’entre el 2 i el 4 per cent en les dones. Es calcula que a Espanya hi ha entre 1.200.000 i 2.150.000 persones afectades, de les quals només s’ha diagnosticat i tractat entre el 5 i el 9 per cent.
Aquesta patologia provoca hipoxèmia nocturna (disminució anormal de la pressió parcial d’oxigen a la sang de les artèries), excitació repetida i posterior somnolència diürna excessiva.
S’associa amb malalties greus, com la hipertensió pulmonar i sistèmica, la diabetis, l’infart de miocardi i altres problemes cardíacs greus, l’accident vascular cerebral i la mort causada per accidents de trànsit.
El principal tractament és la CPAP, amb la qual es redueix el risc de desenvolupar seqüeles cardiovasculars i neurològiques greus. Però la taxa d’adherència dels pacients al tractament es mou entre el 50 i el 70 per cent.
“El que passa amb el CPAP és que per ser eficaç ha de posar-se cada nit i hi ha pacients que no aguanten molt amb això perquè és un instrument que és molest tant per al pacient com per a l’entorn”, puntualitza Lorente.
L’aparell consta d’un motor que genera i transmet pressió al llarg un tub corrugat cap a una mascareta adaptada al nas i fixada amb un arnès.
La pressió positiva es transmet a tota la via aèria superior impedint mecànicament el seu collapse mentre que el nivell de pressió és predeterminat pel metge en funció de les necessitats de cada pacient.
Entre els seus efectes secundaris es troben l’obstrucció nasal, la irritació de la pell al voltant de la mascareta sequedat de gola i nas i trastorns del son causats pel soroll produït pel motor i la fugida d’aire a través de la mascareta.
