Investigadors del grup de Fisiologia i Fisiopatologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del Institute of Human Genetics, de l’Hospital Universitari de Heidelberg (Alemanya) han descobert dos mecanismes moleculars que controlen l’expressió de proteïnes indispensables per al manteniment de la integritat de l’epiteli intestinal. La troballa permetrà validar aquests marcadors per al diagnòstic de l’intestí irritable (II) i altres malalties sistèmiques associades a la permeabilitat intestinal, com la diabetis o la cirrosi.
La investigació revela com els microRNAs 16 i 125b modulen les molècules Claudina 2 i Cingulina de forma diferent a l’intestí de pacients i controls sans. La funció d’aquestes proteïnes, que són molècules de les unions intercel•lulars, és mantenir una barrera òptima entre l’exterior i l’interior, controlant així la permeabilitat epitelial i evitant que substàncies nocives accedeixin a l’interior de l’organisme. Al present estudi, els investigadors del VHIR s’han centrat en els mecanismes que desencadenen l’alteració en l’expressió d’aquestes molècules, després de detectar-la en investigacions anteriors.
Per dur a terme l’anàlisi, van comparar les biòpsies obtingudes del jejú de 43 pacients de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron amb intestí irritable amb predomini de diarrea, amb les de 24 persones sanes. Durant 10 dies, tots els participants van completar un qüestionari diari en el qual van haver d’indicar i mesurar aspectes com el dolor abdominal i la freqüència, i el nombre i consistència de les seves deposicions.
“Hem comprovat que l’expressió dels dos marcadors està alterada a l’intestí prim dels pacients amb intestí irritable amb predomini de diarrea, i no en les persones sanes”, explica María Vicario, del VHIR. Després de realitzar diversos experiments, el seu equip va demostrar també que si s’inhibien els mecanismes que regulen la Claudina 2 i la Cingulina, es produïen canvis contraris en la seva expressió i en la permeabilitat intestinal. Per això, Javier Santos, del VHIR, afegeix que “els marcadors podran ser útils per diagnosticar en un futur el trastorn de permeabilitat a l’intestí, que sabem que es produeix especialment en els pacients amb les formes més severes de l’intestí irritable”.
Actualment, no es disposa de marcadors biològics consensuats per a l’intestí irritable i el seu diagnòstic s’estableix únicament per criteris clínics i després de descartar altres malalties. Això fa que el diagnòstic arribi tard, normalment en dos anys, i que només entre un 20 i un 40 per cent dels pacients estigui ben diagnostica, d’acord amb les últimes estimacions presentades per la comunitat mèdica.
Una vegada obtinguts els resultats, els investigadors del VHIR han iniciat un segon estudi per poder validar d’una forma no invasiva si els marcadors descoberts són específics de l’intestí irritable, o marcadors generals de malalties en les quals també es produeix un trastorn de permeabilitat, com la diabetis, l’artritis reumatoide o la cirrosi. Aquesta investigació es realitzarà en una cohort de prop de 200 pacients amb intestí irritable amb diarrea i/o estrenyiment, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal i colitis microscòpica, d’entre altres patologies.
