“Els concerts amb equipaments privats no vol dir privatitzar”

El camí cap el referèndum per la independència de Catalunya, la desprivatització d’alguns serveis, Barcelona com a possible seu de l’Agència Europea del Medicament... La política sanitària catalana passa per un dels períodes més interessants dels últims anys. En aquesta entrevista, Montserrat Candini, portaveu de Junts pel Sí a la Comissió de Salut, no defuig cap dels temes més importants que marquen l’agenda sanitarìa.

Pregunta. Un dels eixos de la conselleria de Salut que lidera Antoni Comín és desprivatitzar el Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública. En la seva formació conviuen el PDcat i ERC. Hi ha diferents sensibilitats sobre aquest tema?

Resposta. Penso que el fet que hi hagi diferents sensibilitats és una riquesa. I, de la mateixa manera que al PDcat escoltem a ERC, estem convençuts que ells també assumeixen com una riquesa tots els matisos. A més, tant el conseller com el PDcat compartim objectiu, que és oferir la millor política sanitària universal i equitativa. D’altra banda, jo crec que concertar polítiques sanitàries amb equipaments privats no vol dir privatitzar. Això és aprofitar més els recursos. Vol dir incorporar centres concertats privats, però d’ús públic. No importa la titularitat si el servei és universal i de qualitat, que és el que hem de garantir.

P. En aquest sentit, vosté i el conseller van mostrar públicament les seves discrepàncies fa uns mesos. Han pogut reconduir les relacions?

R. Aquest tema està superat. Això demostra la maduresa del grup parlamentari i la bona voluntat tant del conseller com de part meva. Com deia, tots dos tenim el mateix objectiu: una política sanitària universal i de qualitat.

P. Recentment, el Senat i el Ministeri han donat suport a la candidatura de Barcelona com a seu de l’Agència Europea del Medicament. En canvi, la CUP, que dóna suport al Govern en altres aspectes, valora negativament la utilitat de l’agència.

R. En primer lloc, cal destacar que el Govern estatal dóna suport a la candidatura a partir de tot un seguit d’iniciatives parlamentàries, la primera de les quals es va fer al Parlament de Catalunya. Jo mateix la vaig portar, quan la seu de l’agència ja havia estat adjudicada i Barcelona havia quedat com a segona ciutat. Ara, el Govern estatal complementa les accions que s’han fet des d’aquí, i això els honra, estem contents. Pel que fa a la CUP, és cert que són un aliat preferent, però això no vol dir que hàgim de rebaixar plantejaments ideològics que per a nosaltres són sagrats.

P. El conseller Comín ha donat per fets el 85 per cents dels objectius de la legislatura. No és un discurs massa optimista, considerant que els professionals sanitaris no han recuperat poder adquisitiu i que encara hi ha problemes amb les llistes d’espera?

R. El conseller també va afirmar que encara queden assignatures pendents. Per això no va dir que s’havia assolit el cent per cent dels objectius. És evident que els professionals mereixen més. Si el sistema sanitari ha aguantat en els últims anys ha estat gràcies a ells. Pel que fa a les llistes d’espera, no recordo cap govern que no hagi tingut llistes d’espera. Cal tenir en compte que cada vegada hi ha més gent més gran de 75 anys, que requereixen més assistència. La manera en que s’ha tensionat el sistema sanitari té molt a veure amb aquest fet. Si tinguèssim més recursos podrien pal·liar les llistes d’espera en bona mesura. D’altra banda, sovint ens quedem amb els titulars més alarmants per part dels mitjans. I òbviament que les llistes d’espera existeixen, però també cal recordar que el 90 per cent dels usuaris valoren el sistema sanitari positivament. Esclar que ens agradaria que es reduïssin les llistes, però quan el 90 per cent dels usuaris valoren positivament el sistema, potser no està tan col·lapsat i la imatge que es dóna és excessivament alarmista.

P. Però tenen prevista alguna iniciativa concreta per apujar els sous dels professionals?

R. El projecte més immediat i sòlid és allò que anomenem un nou Estat. No és un desig llunyà. Molts estem treballant en aquesta línia. No és normal que un país tan ric com el nostre, que és generador de riquesa, no pugui pagar als professionals com els hi toca.

Però també vull afegir que moltes vegades, des dels mitjans de comunicació, sembla que aquí només parlem de la independència i que, a l’hora de la veritat, fem poques coses que afectin els ciutadans. Jo puc dir, com a portaveu del meu grup parlamentari a la Comissió de Salut, que treballem per millorar la sanitat. Per això, el pressupost ha augmentat un 5 per cent i hem destinat 250 milions a infraestructures sanitàries que són molt necessàries.

D’altra banda, i més enllà del dèficit fiscal, sap quants diners en interessos s’han pagat del Fons de Liquiditat Autonòmica en els darrers anys? Doncs 1.300 milions d’euros. Diners que haguessin pogut anar al conjunt del sistema sanitari. S’hagués pogut pagar força diners als professionals. És una de les qüestions de major perversió des del punt de vista polític que es poden trobar. Amb aquests diners s’haguessin pogut fer moltes coses, entre altres, donar garanties de més dignitat professional.

P. Però si es declara la independència de forma unilateral, això no podria espantar moltes empreses del sector sanitari?

R. És que no comparteixo el marc mental de la declaració unilateral. Jo estic en el marc del referèndum. A més, pel que fa a la por que s’ha volgut inculcar sobre el tema de les empreses, els indicadors econòmics diuen el contrari.

P. Com valora els poc més de quatre mesos del ministeri de Dolors Montserrat?

R. En primer lloc, jo la conec i és una persona càlida i molt amable. En tot cas, com tenim nosaltres les competències, ella té poc marge. Però té marge en certs aspectes, com la reducció de l’IVA dels productes sanitaris, que té un cost de 58 milions d’euros. Així que pot prendre mesures sense alterar les competències. Jo li demano que practiqui un principi que és essencial en democràcia: que no posi en marxa mesures sense saber del cert que es podran desenvolupar en el territori en concret on s’apliquin. Cal recordar que el Ministeri va aprovar de manera unilateral amb caràcter bàsic els tractaments contra l’hepatitis C, però després no va aportar diners. Per tant, demanen una relació de caràcter bilateral.