Albano Dante Fachín defensa en aquesta entrevista la necessitat de tendir cap a un model sanitari on el vessant públic tingui molt més pes que en l’actualitat. En opinió de Dante, que també és secretari general de Podem Catalunya (partit que pertany al grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot), no es pot separar “qui gestiona la sanitat dels resultats”.
Pregunta. Quins són els principals reptes que afronta la sanitat catalana actualment?
Resposta. Crec que és fonamental fer una reflexió des del punt de vista polític sobre el model sanitari. El conseller, Antoni Comín, ha obert alguns debats, com la contractació o no de centres amb afany de lucre. I es parla, esclar, de les llistes d’espera, que és un tema important. Però no es parla tant del model, de quin tipus de model sanitari és el més convenient. Per aquest motiu, creiem que cal obrir un debat polític profund però també obert a la resta de la societat sobre el model sanitari que volem.
P. I quin és el model que proposen vostès?
R. Entenem que cal tendir cap a una provisió publica, a diferència de la tendència dels últims anys. Cal trencar amb la idea que no és important qui gestiona, sinó els resultats, perquè creiem que depén de qui gestiona, els resultats són millors o pitjors. En aquest sentit, la relació entre gestió pública i un bon servei és directe. Si gestiona una empresa amb afany de lucre, això té conseqüències directes en el com gestiona i, per tant, en els resultats. I això també aplica a les fundacions o les EBAs, que són models de gestió que no compartim. La provisió ha de ser pública. Aquest és el marc general que nosaltres proposem. La història recent demostra que no és veritat la suposada millor eficàcia de la gestió privada, o que comporti un estalvi. La connivència público-privada acaba afectant els resultats.
P. Però no totes les empreses privades que, d’alguna manera, intervenen en el sistema sanitari català, són iguals.
R. Sí, reconeixem que les grans corporacions privades amb afany de lucre són una cosa, que les empreses no públiques sense afany de lucre són una altra cosa, i que també són diferents les fundacions. Però, per exemple, aquestes últimes tenen al seu voltant empreses que sí que en tenen d’afany de lucre. I existeix una barrera entre el control públic i la seva gestió. El problema és la distància entre el finançador i el proveïdor, com es veu constantment. Això acaba provocant situacions d’opacitat que causa que no sempre es facin les coses bé. Això passa en les fundacions i en els consorcis públics. Per exemple, l’esport nacional als consorcis és demanar estudis sobre els quals no hi ha un control real i efectiu. Això no ho veiem a l’ICS. Hi ha consorcis que es financen en més d’un 90 per cent amb diners públics, per què no els podem fiscalitzar? I això no vol dir que a l’ICS tot es faci perfecte.
P. Llavors, vostés estan d’acord amb la política desprivatitzadora del conseller Comín?
R. Primer de tot, cal dir que el conseller ha fet molts anuncis que no s’han materialitzat. A Comín se l’ha titllat de ser un conseller d’esquerres, pero les seves passes han estat més anuncis que realitats. No sabem si fa anuncis que no li deixen tirar endavant, perquè al seu Govern hi ha altres sensibilitats totalment contràries a allò que anuncia, o si en els anuncis ja hi és implícita la seva no intenció.
P. Quina és la seva postura davant la possibilitat que Barcelona sigui la futura seu de l’Agència Europea del Medicament?
R. No estem en contra, però sí ens preocupa el discurs, diguéssim, acrític. Pot ser una gran notícia, un motiu de prestigi, però a nivell polític el sistema té l’obligació de tenir en compte aspectes tan importants com la factura farmacèutica.
P. Aquest és un dels grans reptes de qualsevol sistema sanitari. Com incorporar la innovació.
R. Sí, és un tema de fons. I aquí és molt important el paper de l’atenció primària. Se sap que quan més pes té l’atenció primària, més es desmedicalitza l’assistència. AP té un paper de prevenció que provoca que hi hagi menys necessitat de factura farmacèutica, d’intervencions quirúrgiques, d’hospitalitzacions... Tothom hi està d’acord, no hi ha ningú que digui que no vol potenciar l’AP, però cada vegada té menys recursos.
I, a diferència de fa uns anys, quan es mobilitzaven els pacients, ara són els mateixos professionals que comencen a dir que no poden fer la seva feina, a través de moviments com Rebel·lió Primària. I és que això té un impacte en la salut dels pacients.
P. Una de les solucions podria passar per augmentar l’autonomia de gestió al primer nivell assistencial?
R. És un debat que s’està produint, els professionals demanen més autonomia... És cert que, a vegades, la verticalitat no ajuda. No és el mateix un CAP del Baix Llobregat que un de Girona. Però cal tenir precaució en aquest tema, perquè, com ja he dit, per exemple, les EBAs no són un model adequat per a nosaltres.
LES FRASES
Cal trencar amb la idea que no és important qui gestiona, sinó els resultats, perquè no és així”
L’esport nacional als consorcis és demanar estudis sobre els quals no hi ha un control real i efectiu”
A Comín se l’ha titllat de “conseller d’esquerres”, pero ha fet més anuncis que aconseguit realitats”
