Durant l’any 2015 es van diagnosticar 247.771 casos de càncer a Espanya, per la qual cosa “les dades de 2015 superen les previsions del 2010 en 1.000 casos”. Així ho va assegurar el president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), Miguel Martín, durant la presentació del document ‘Les Xifres del Càncer a Espanya 2017’ amb motiu del Dia Mundial d’aquesta patologia.
Segons va comentar Martín, la meitat dels homes i un terç de les dones patiran aquesta patologia en algun moment de la seva vida. En concret, dels nous casos detectats el 2015, 148.827 van ser en homes i 98.944 en dones.
Pel que fa a l’augment de les previsions, ho atribueix a l’increment de l’esperança de vida i al fet que ha canviat la demografia del país amb la disminució del nombre d’immigrants, així com el fet que a Espanya la taxa de natalitat és molt baixa.
Per tumors, l’any 2015 el més trobat va ser el càncer de còlon (veure gràfic), del qual es van diagnosticar 41,441 casos nous, seguit del de pròstata (33.370), pulmó (28.347), mama (27.747), bufeta (21.093) i estómac (8.456). En el cas de les dones, el més freqüent va ser el de mama, del qual es van detectar 27.747 casos; el de còlon, que va afectar 16.677 dones; el d’úter, amb 6.160 nous casos i el de pulmó, trobat en 5.917 ocasions.
El càncer de pròstata va ser el que es va diagnosticar en més ocasions entre els homes, amb un total de 33.370 pacients; el de còlon 24.764 vegades; el de pulmó en 22.430 pacients i la incidència del de bufeta va ser de 17.439 homes.
El president de SEOM va recordar que la supervivència dels pacients amb càncer varia molt en funció del tipus de tumor i mentre que “en mama és altíssima, en pàncrees és molt baixa”. De mitjana, se situa en el 53 per cent de les persones als cinc anys.
Segons càlculs d’aquesta societat, la mortalitat per càncer el 2014 a Espanya va ser de 106.039 defuncions (65.019 homes i 41.020 dones). El major nombre de morts es va donar en càncer de pulmó (21.220 defuncions) i de còlon (15.449). A certa distància, estan seguits pel càncer de pàncrees (6.278), de mama (6.213), de pròstata (5.855), d’estómac (5.522), de fetge (4.536) i de bufeta (4.795).
Martín va recordar que un terç dels càncers podrien evitar-se si es reduïssin els factors de risc amb mesures dirigides a portar hàbits de vida saludables (exercici físic, reduir l’alcohol al mínim, no fumar i no guanyar pes). Amb l’objectiu d’insistir en l’activitat física, la SEOM establirà un consens d’exercici físic i càncer dirigit als metges de primària perquè tinguin “alguna cosa concreta” que prescriure als seus pacients, tant de cara a la prevenció, com per als qui pateixen la malaltia, que poden “beneficiar-se molt” i millorar la seva situació i evitar recaigudes.
Pel que fa a la prevenció, també va posar l’accent en la necessitat d’incidir en la vacunació contra el virus de l’hepatitis C i contra el papil·loma virus, mesures que poden ajudar a reduir els casos d’alguns tipus.
Precisament el càncer és un problema econòmic per al Sistema Nacional de Salut, ja que els tractaments són “molt cars” i va ser la tercera causa d’estada hospitalària en 2015.
Accés a nous tractamentsRespecte a l’accés a les noves teràpies, Martín va assegurar que a Espanya “de moment” els pacients poden beneficiar-se de les mateixes, però tem que arribi un moment en el qual no hi hagi diners per pagar tots els tractaments perquè cada any surten al mercat fàrmacs nous amb un cost cada vegada més elevat que no saben “si és just o no” però està “per sobre d’allò raonable”. Per això, encara que va reconèixer que la indústria és necessària i ha de tenir beneficis, va opinar que de vegades són “exagerats”. Per això, va sol·licitar que es produeixi un debat sobre aquest tema entre Administració, indústria, pacients i oncòlegs per aconseguir solucionar el problema. “En oncologia no existeix retard ni hi ha cap pacient en llista d’espera perquè no podem, però sí hi ha col·lapse”, va assegurar, per afegir que l’atenció primària hauria de fer el seguiment dels supervivents, nu fet que, de moment, solament ocorre a Castella i Lleó.
L’increment de pacients i l’augment de la seva edat mitjana també exigeix major especialització dels professionals, per la qual cosa, en la seva opinió, haurà de desenvolupar-se la figura d’un oncòleg geriàtric que tingui en compte les característiques especials d’aquest tipus de població.
A parer de Martín, els sribratges són “positius i útils”, fonamentalment el de càncer de còlon i de cérvix. En el cas de les mamografies va apuntar al fet que, encara que l’increment de supervivència “és petit”, crea la percepció en la dona que hi ha un problema al que cal parar esment i, a més, la detecció precoç dels tumors permet evitar “moltes teràpies agressives” com la quimioteràpia, radioteràpia i fins i tot no perdre la mama. No obstant això, sí va reconèixer que es descobreixen també tumors “molt precoços” que es tracten i alguns d’ells podrien no “donar la cara” mai.
