La muntanya i la música són el tàndem perfecte per al Gonzalo. Però no parlem d’una muntanya qualsevol i una melodia normal. Per tenir més ‘precisió’, parlem d’Astúries i de rock espanyol. Així són els gens d’aquest important expert en genòmica.
Pregunta. La muntanya i el rock... una combinació explosiva?
Resposta. És una cosa normal. Des de sempre m’ha agradat el rock, i també la muntanya. A Astúries tenim la sort de comptar amb la platja i la muntanya alhora, per a mi es tracta de l’escenari perfecte.
P. ’Promets estar agraït’ a la genètica?
R. Sí. Estem en un moment de canvi de paradigma, i cal estar agraït, sobretot si estàs en el moll d’aquests canvis. Jo al final no anava per a expert en genètica i genòmica. Vaig començar la carrera de químiques. Sempre em va agradar la bioquímica i quan vaig acabar tenia diverses opcions; anar-me a la indústria o fer el doctorat de bioquímiques. Vaig tenir l’oportunitat de fer una entrevista en el Laboratori de Carlos López Otín. Casualment, sense tenir el millor expedient em va fitxar. Pel seu lloc, estic agraït a la genètica.
P. Com ens pot canviar la genètica les ‘maneres de viure’?
R. Espero que no les canviïn massa. És clar que el coneixement està aquí, cada vegada més avançat de les bases moleculars i de com afecten al pacient: la contaminació, el tabac, etcètera. Encara falta moltíssim coneixement, i a mesura que avanci, ho aconseguirem amb les teràpies associades. Espero que les maneres de viure gràcies a la genòmica siguin maneres de viure més agradables.
P. Un expert en genòmica, ‘viu mirant un estel’?
R. Jo vaig venir mirant l’estel de la ciència, no sé si equivocada o encertadament, però guio la meva vida per la ciència. Si a mi em diuen fa deu anys que es podria seqüenciar un genoma en una setmana per 1.000 euros mai m’ho hagués cregut. Si tu mires la ciència bàsica, sense perdre la vista de la translació, no et pots equivocar perquè t’ensenya una ètica, una disciplina i un saber mirar la vida.
P. Amb quina precisió acudeixes a la muntanya?
R. Per anar a la muntanya has d’anar per etapes. Al principi vas per trobar la pau, estar tranquil, sense molta ambició i a poc a poc vas posant-te reptes. No ho faig com a pràctica esportiva, el 80 per cent vaig a relaxar-me.
P. Quin és l’estat genèticament perfecte per anar a la muntanya, o escoltar un determinat grup de música?
R. L’estat genèticament perfecte, em recorda a una frase de Carlos López Otín que parla d’harmonia molecular: és a dir, estar content amb el que fas en el teu lloc al món i fent el que t’agrada.
P. Quin creus que és el l’acord perfecte de la Medicina de Precisió?
R. Seria el coneixement, si poguéssim arribar al fet que els professionals i els pacients coneguin què és el que es pot fer amb la genètica... Tenim un problema: la ciència bàsica va molt per davant de la translacional, no pels metges, més per les barreres que es posen als metges des de les gerències, els hospitals, el finançament, la formació als pacients, etcètera. Una sintonia perfecta seria aquesta on els investigadors bàsics, pacients i professionals estiguéssim en la mateixa dimensió, per poder parlar cara a cara, ara mateix no podem, hi ha massa traves. Als Estats Units ja s’està fent i crec que aquí a Espanya arribarem algun dia.
P. Espanya, per tant, desafina més en aquest sentit?
R. Sens dubte, necessita una estratègia en medicina de precisió. Tant en ciència bàsica com en la seva translació en els últims anys hem vist retallades fonamentals. Quan veus a altres països i t’adones de com està Espanya... No obstant això, el nivell científic a Espanya és molt alt. Entenc que farem un pla en un futur.
PÍNDOLES
Quins són els gens clau d’un rocker?
Doncs no ho sé, però crec que és adquirit. Haver caigut a una família que li agradi la música, que t’agradi el rock, haver anat a concerts. No és genètic, és epigenètic...
Un Pla personalitzat? Anar a la muntanya i dormir en un refugi.
Si es pogués fer, a quin grup de rock clonaries? Més que clonar-los els duplicaria perquè segueixen vius, però ajuntaria a Platero i Tu.
