“rhTSH com a estímul per radioiode genera un benefici global”

Els criteris de cost-efectivitat cada vegada tenen un major pes en els processos de presa de decisions, també ocorre així en el camp de l’endocrinologia i de la nutrició. Juan Antonio Vallejo, director de la Unitat de Gestió Clínica de Medicina Nuclear de l’Hospital Reina Sofía de Còrdova, explica a GM que un procediment és dominant enfront d’un altre “quan la seva aplicació suposa un estalvi per al sistema sanitari, tot això aconseguint millora en la supervivència ajustada per qualitat de vida, la qual cosa es coneix com AVAC, és a dir anys de vida ajustats per qualitat”.

Sobre aquest assumpte i en relació als tractaments en càncer de tiroide, que es van abordar al Congrés de la SEEN, Vallejo va observar que “la utilització de rhTSH (Thyrogen) com a estímul per a la preparació del pacient que ha de rebre radioiode genera un benefici en el global del procediment per al sistema sanitari, ja que el cost total és inferior al que es produeix quan es depriva al pacient”.

“L’estimulació amb rhTSH proporciona millora en AVAC a un cost menor per al sistema sanitari espanyol i superior a la deprivació hormonal”, va explicar Vallejo, qui va destacar que el ràtio incremental de cost efectivitat (ICER, per les seves sigles en anglès) se situa en l’actualitat en 12.769 euros per AVAC.

Així mateix, aquest expert va afegir que “en el cost del procediment no només cal incloure el cost del fàrmac (que evidentment és major que el cost de la decisió de suspendre l’hormona), sinó tots aquells procediments que es realitzen, amb especial interès en el cost de l’hospitalització a l’habitació de teràpia. L’estada després d’estimulació amb aquesta molècula és significativament inferior a l’estada després de deprivació. Això s’ha valorat en el sistema de salut espanyol mitjançant l’aplicació d’un model de ‘Markov’ i publicat en la Revista Espanyola de Medicina Nuclear i imatge molecular. Vallejo va afegir que “si a més s’inclouen els costos de baixa laboral, que també és significativament inferior en el procediment després de rhTSH, aquestes diferències s’ampliarien”. Sobre aquest argument en el temps d’ingrés dels pacients a l’hospital, l’especialista va afegir que permet reduir el nombre de cancel•lacions de procediments i una millora de planificació en habitació de teràpia.

L’expert va insistir en la manca de sentit de l’hipotiroïdisme com a mètode de preparació per a l’ablació l’any 2017. Durant la seva intervenció, Vallejo va fer referència a sis estudis diferents, amb 1.660 pacients, en els quals es van comparar l’èxit de l’ablació als sis i als 12 mesos. En aquest sentit, va subratllar que, segons els resultats que s’han dut a terme fins al moment, “els èxits d’ablació són iguals en tots dos mètodes de preparació”.