Tècnica per desxifrar l’activitat genètica en bacteris

<p>Quan s’activa un gen, alguns dels fragments d’ADN propers actuen com a “sintonitzadors”, ajustant el nivell d’activitat d’aquest gen i la quantitat de proteïna que es produeix. Utilitzant el bacteri Mycoplasma pneumoniae, experts han desenvolupat una nova i ràpida forma de buscar entre varis milers de seqüències d’ADN generades a l’atzar aquelles que podrien activar de forma eficient un gen reporter*.</p>

Gaceta Médica Barcelona | viernes, 08 de septiembre de 2017 h |

Investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) a Barcelona, han desenvolupat una nova tècnica per desxifrar el codi d’ADN dels “sintonitzadors” que determinen els nivells d’activitat dels gens en bacteris.

Els investigadors van utilitzar una nova tècnica, a la qual han anomenat ELM-seq, per trobar les seqüències d’ADN que incrementen els nivells de transcripció (és a dir, el procés pel qual un gen es “llegeix” amb la finalitat de produir ARN). A més, també van buscar seqüències que milloraven l’eficiència de la traducció, procés mitjançant el qual s’interpreta l’ARN per construir les proteïnes.

El nou mètode, que ja ha estat patentat, es basa a mesurar de forma indirecta l’activitat d’un gen que codifica per a una proteïna i que afegeix una etiqueta o marca química en l’ADN de manera que com més actiu està el gen, més etiquetes acumularà en l’ADN. Mitjançant una tècnica d’anàlisi d’ADN molt sensible que s’anomena seqüenciació de nova generació, els investigadors poden detectar i mesurar les etiquetes oferint una lectura quantitativa dels nivells d’activitat dels gens.

Gens

Els investigadors identifiquen les seqüències d’ADN dels “sintonitzadors” que produeixen nivells molt alts d’activitat en els gens. Així mateix, han revelat informació fins ara desconeguda sobre els tipus de seqüències d’ADN que funcionen millor. Curiosament, l’equip va descobrir que la primera “lletra” (base) de la seqüència del ARN missatger és molt important per a una transcripció eficient. També van observar que l’estructura tridimensional de l’ARN missatger juga un paper clau a determinar si l’ARN es traduirà correctament per produir les proteïnes, a diferència de seqüències específiques que fins al moment de consideraven essencials per a una correcta traducció.