Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Queensland, a Austràlia, aporten nova llum sobre per què es produeixen els anomenats dèficits no específics (com el dolor crònic o la depressió) en pacients que han patit un ictus.
Els autors del treball van centrar el seu estudi en dues estructures cerebrals: el neocòrtex i el tàlem, ja que se sap que la desacceleració característica de l’EEG (electroencefalograma) que es correlaciona amb el tremolor del Parkinson podria ser a causa d’un canvi patològic en el tàlem, que al seu torn arrossegaria al neocòrtex. En aquest estudi, els autors es van plantejar si les lesions al còrtex cerebral podrien induir dèficits comparables i així donar compte dels símptomes no específics de dolor crònic i depressió. Per a això van analitzar les dades obtingudes per electroencefalograma dels pacients amb accident cerebrovascular al poc temps des de l’inici de l’infart cerebrovascular. Van buscar traces d’activitat neural específiques en els EEG i les van comparar amb EEG obtinguts d’altres grups de pacients que pateixen la malaltia de Parkinson o la Síndrome de Dolor Neurogènic. Van observar que “l’EEG de pacients amb ictus mostra un notable semblança amb els EEG corresponents a pacients amb malaltia de Parkinson i Síndrome de Dolor Neurogènic, la qual cosa suggereix que l’activitat del tàlem està fortament afectada per lesions de l’escorça cerebral”, conclouen els autors.
